dilluns, 29 de setembre de 2008

Reunió d'ACAPS Wilaya Alt Penedès

El proper dijous 2 d'octubre ens trobarem amb totes les famílies que aquest estiu han acollit infants sahrauís a l'Alt Penedès per fer una reunió de valoració de les Vacances en Pau 2008 a l'Alt Penedès.

Comentarem com han anat les activitats organitzades durant l'estiu, les impressions de les famílies acollidores, la valoració des de l'ACAPS Wilaya Alt Penedès...



Dijous 2 d'octubre de 2008
Lloc: Escorxador
Vilafranca del Penedès

dissabte, 27 de setembre de 2008

Us recomanem aquestes reflexions d'Eduardo H.Galeano

Us convidem i us agrairíem que miréssiu i escoltéssiu les reflexions d'Eduardo Hughes Galeano, que fa un recorregut interessant pels diferents murs de la vergonya construïts i que es construeixen al món i es pregunta per què els mitjans de comunicació no informen del segon mur de la vergonya més gran del món, després de la muralla de Xina.

Eduardo Hughes Galeano, (Montevideo, 3 de setembre de 1940), és un periodista i escriptor uruguaià, una de les personalitats més destacades de la literatura iberoamericana. Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes. Els seus treballs transcendeixen gèneres ortodoxos, combinant documental, ficció, periodisme, anàlisi política i història.
Galeano nega ser un historiador: "Sóc un escriptor que volgués contribuir al rescat de la memòria segrestada de tota Amèrica però sobretot d'Amèrica Llatina, terra menyspreada i entranyable". Pot classificar-se com un periodista que estudia la globalització i els seus efectes negatius.

Reflexions d'Eduardo H.Galeano sobre els murs de la vergonya

Biografia d'Eduardo H.Galeano
Uneix-te a aquesta iniciativa, entra i signa.


divendres, 19 de setembre de 2008

Projecte pedagògic TARBIA'08 i d'intercanvi amb UJSARIO

L'ACAPS Wilaya Alt Penedès està organitzant la posta en marxa d’una nova edició del projecte pedagògic Tarbia i d'intercanvi amb UJSARIO als campaments de refugiats sahrauís.
El projecte consisteix en l'organització d’activitats i jocs a la llar d’infants – Tarbia- del campament de Hauza (Smara), amb infants de 3 a 5 anys, i provisionament de material pedagògic per al centre.
El grup cooperant participarà en activitats i projectes de la UJSARIO i visitarà serveis i llocs d’interès, que permetran conèixer millor com s’organitza un campament de refugiats, la cultura i la història del poble sahrauí. Així mateix, els participants s'allotjaran en famílies refugiades. D’aquesta manera, els/les cooperants coneixeran com viu el jovent i la població refugiada sahrauí.
Aquest projecte té prevista la participació d’un grup de 10 joves que faran l’animació i 2 coordinadors de l'ACAPS Wilaya Alt Penedès que gestionaran el desenvolupament del projecte amb la UJSARIO.

Per a poder participar en aquest projecte, els/les cooperants han de ser majors de 18 anys, tenir el títol de mestre/a i/o títol de monitor/a de lleure o monitor/a esportiu i viure preferentment a Vilafranca o a l’Alt Penedès. Es valorarà la participació activa solidària.

Els/les joves participants hauran d’assistir a sessions de formació obligatòria de sensibilització sobre la vida quotidiana als campaments de refugiats i el conflicte i la situació d'injustícia que està sofrint el poble sahrauí. També hauran de participar activament a la preparació d’activitats i material.
Les dates previstes del projecte és del 27/28 de desembre de 2008 al 6/7 de gener de 2009.
El/la participant en el projecte s’ha de fer càrrec, entre d’altres, del viatge i d’un ajut a la família que l’aculli.

Qui estigui interessat en participar al projecte ha de fer arribar la seva sol·licitud al correu electrònic acaps.wap@gmail.com, amb les seves dades personals, un breu currículum i la motivació de participar-hi.

El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Video del projecte pedagògic Acaps Wilaya Alt Penedès - Tarbia - UJSARIO del passat mes de gener de 2008

http://video.google.es/videoplay?docid=5866569471739179828&q=source:013705606334738536790&hl=es

dilluns, 15 de setembre de 2008

Xerrada sobre "Els Drets Humans al Sàhara Occidental"

L'associació Baix Penedès amb el Sàhara organitza la xerrada "Els Drets Humans al Sàhara Occidental" com a cloenda de l'exposició que amb el mateix nom es pot visitar a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès.
L'exposició ha estat cedida pel Comitè Català per la defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental i es complementa amb imatges del mur de 2.700 km aixecat pel Marroc als anys 80 i que divideix en dos el territori del Sàhara Occidental.

El Comitè Català per la defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental va ser fundat l'any 2005 arrel de les Intifades que es produïen a les zones ocupades del Sàhara Occidental. El seu objectiu és denunciar les violacions dels drets humans per part del Marroc al Sàhara Ocupat, així com denunciar la passivitat del govern espanyol i la comunitat internacional envers aquest conflicte.

La xerrada es durà a terme el proper diumenge 21 de setembre a les 12h del migdia a la sala d'exposicions de la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès i anirà a càrrec d'un membre d'aquest Comitè i d'un representant de la Delegació del Frente Polisario a Catalunya.

diumenge, 14 de setembre de 2008

ARTIFARITI 2008

El desierto saharaui acogerá este invierno los talleres sobre creatividad, técnicas artísticas y arqueología englobados dentro de la segunda edición de ARTifariti, los Encuentros Internacionales de Arte en Territorios Liberados del Sahara Occidental que se desarrollarán del 22 de noviembre al 6 de diciembre de 2008.
Una propuesta singular que trasladará a sus participantes a un espacio fértil, en mitad del desierto, para el trueque de ideas y experiencias; un espacio de arte que sitúa en su punto de mira la necesidad de transformar la realidad.
La Escuela de Tifariti será el punto de encuentro donde reflexionar sobre situaciones injustas como la que vive el pueblo saharaui y donde las prácticas artísticas se implican en la reivindicación del respeto a los derechos humanos.

El programa, abierto a la participación de estudiantes, creadores y personas interesadas en el arte como instrumento de paz, está integrado por los siguientes cursos: “La comprensión de lo infinito como obra de arte. El tejido del sueño y la emoción”, un taller de creatividad según la escuela de Alejandro Jodorowsky impartido por la artista gallega Pamen Pereira; “Taller de Técnicas y Procedimientos Pictóricos”, en el que Eduardo Romaguera fomentará los recursos plásticos y creativos de los participantes en un espacio desértico, dibujando entre otras acciones un mapa de las singulares piedras que conducen al Complejo arqueológico de Erqueyez; y “Arte para crear” o “Arte para compartir”, dos talleres que bajo el nombre general de “Arte proyectado: Lo efímero del color y la forma” dirigirá el grupo Meta-Síntesis con su enfoque de arte social para el cambio. Además se ha convocado un aula de arqueología denominada “Erqueyez: Formación de guías e intérpretes”, cuyo objetivo principal es formar personal local para la conservación, interpretación y difusión pública de este conjunto arqueológico. Este taller, impartido por Teresa Muñíz, integrante del programa de investigación sobre el complejo que desarrolla la Universidad de Granada con el apoyo de la Junta de Andalucía, está también abierto a la participación de personas que quieran conocer este significativo yacimiento del neolítico sahariano.

Los alumnos de los talleres podrán participar además en todas las actividades y acciones colectivas englobadas dentro de los encuentros que se desarrollarán entre los campamentos de refugiados saharauis en Tindouf (Argelia) y Tifariti, capital simbólica del Sahara Liberado.

El coste de la matrícula es de 1.000 euros, incluyendo traslado desde Madrid a Tindouf en vuelo regular, transportes internos en 4x4 (campamentos y desplazamientos -ida y vuelta- a Tifariti), manutención y alojamiento, excursiones y actividades paralelas. Las plazas se cubrirán por riguroso orden de inscripción, cuyo plazo finaliza el 15 de octubre de 2008.

Más información sobre los talleres ARTifariti 2008 en http://www.artifariti.org/, en el blog http://artifariti.blogspot.com/, o poniéndose en contacto con la organización a través del teléfono 954274104 o el mail chaska@artifariti.org.

dissabte, 13 de setembre de 2008

Cançons sahrauís per un Sàhara Lliure!

Els infants sahrauís van tornar als campaments amb les seves famílies la setmana passada. Durant la seva estada a l'Alt Penedès, els infants han estat uns excel·lents ambaixadors de la República Àrab Sahrauí Democràtica i sovint els hem sentit parlant de la Minetu Haidar, la Sultana Kaya, l'intifada, preguntant quina era la situació al Sàhara Ocupat i els seus desitjos de poder viure la seva infantesa en un Sàhara Lliure.

Durant l'estiu hem pogut escoltar els infants cantant cançons sahrauís a Vilafranca durant la xerrada dels Drets Humans al Sàhara Occidental, a la recepció dels infants sahrauís a l'Ajuntament de Vilafranca, a la festa de benvinguda a Santa Fe del Penedès...

A la sortida al zoo durant el mes d'agost, els infants sahrauís que van venir ens van oferir un recital de cançons sahrauís cantades per ells que vam enregistrar i ara volem compartir amb vosaltres.
Als campaments de refugiats, les cançons i danses sahrauís omplen de colors vius cada racó de desert. Amb les cançons i danses sahrauís la població sahrauí expressa el seu sentiment i el seu compromís amb la lluita del poble sahrauí per l’independència.

HAMDI

http://www.goear.com/listen.php?v=34519be

MAATA

http://www.goear.com/listen.php?v=70c08e7

FATI

http://www.goear.com/listen.php?v=fbf2a39

MINETOU

http://www.goear.com/listen.php?v=1499962

MOHAMED

http://www.goear.com/listen.php?v=0205d6b

HOSEIN

http://www.goear.com/listen.php?v=e846024

dimecres, 10 de setembre de 2008

Exposició i xerrada a Llorenç del Penedès: Els Drets Humans al Sàhara Occidental


L'associació Baix Penedès amb el Sàhara organitza a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès una nova exposició de fotografies sobre el poble sahrauí. Després de l'exposició de Festa Major amb imatges dels campaments de refugiats sahrauís de Tinduf (Algèria) i dels 10 anys de colònies infantils 'Vacances en Pau' a la comarca, ara ens volen mostrar l'altra cara del conflicte: la situació actual dels habitants sahrauís de les zones ocupades del Sàhara Occidental i quin és el futur que enfronten.

Milers de sahrauís viuen des del 1975 sota l'ocupació marroquina al Sàhara Occidental amb unes condicions de vida que es caracteritzen per deportacions, vigilancies, empresonaments, discriminacions, prohibició d'organitzacions de drets humans i censura de premsa i Internet. En aquests territoris ocupats l'exhibició de la bandera sahrauí està prohibit, reivindicar la independencia és un acte il·legal que comporta repressió, violació, tortura i presó. Inclús parlar dels drets humans és suficient per tancar locals d'organitzacions i empresonar als seus líders. El poble sahrauí viu separat per un mur de més de 2.700 km aixecat pel Marroc als anys 80. A la banda oest del mur, 200.000 sahrauís viuen exiliats als campaments de refugiats de Tinduf des del 1975. A la banda est, viuen els sahrauís que es van quedar resistint l'ocupació de marroquina. Actualment el govern marroquí té destinats al Mur prop de 160.000 soldats per evitar que els 200.000 sahrauís que viuen exiliats a Algèria puguin tornar al seu pais. Malgrat aquesta situació els sahrauís segueixen reivindicant els seus drets. Aquest drama és poc conegut a Catalunya i en molts altres països.

L'exposició porta per títol "Els Drets Humans al Sàhara Occidental" i està cedida pel Comitè Català per la defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental. Aquest Comitè va ser fundat l'any 2005 arrel de les Intifades que es produïen a les zones ocupades del Sàhara Occidental. El seu objectiu és denunciar les violacions dels drets humans per part del Marroc al Sàhara Ocupat, així com denunciar la passivitat del govern espanyol i la comunitat internacional envers aquest conflicte.

Vinculada a aquesta exposició, el proper diumenge 21 de setembre de 2008, a les 12h del migdia a la mateixa sala d'exposicions de la Casa de Cultura es durà a terme una xerrada sobre la situació del poble sahrauí al Sàhara Ocupat pel Marroc. La ponència anirà a càrrec d'un representant del Comitè Català per la defensa dels Drets Humans al Sàhara Occidental i per un representant de la Delegació del Frente Polisario a Catalunya.L'exposició estarà oberta els dies 10 de 20h a 22h, l'11 i 14 de 12h a 14h i fins el dia 21, de dilluns a divendres de 17h a 20h.

dissabte, 6 de setembre de 2008

El Sáhara Occidental: el verbo saharaui conjugado en el presente

Dicen que el contencioso sobre el Sahara occidental ha durado 33 años. ¿Es acaso que ya no hay refugiados saharauis en Argelia? ¿Han parado, ¡por fin! las sistemáticas violaciones de los derechos humanos en el territorio del Sahara occidental ocupado por Marruecos? Ni aunque fuéramos iletrados todos los habitantes del planeta, estaríamos en condiciones de responder que sí.

Quienes desde la legitimidad atribuida a los actos de poder de las élites hegemónicas sitúan en tiempo pasado hechos violentos que conforman nuestro presente, corren un triple riesgo. A corto y medio plazo, por un lado, perder la credibilidad pública de sus relatos, que gracias al pábulo y la aureola con que los medios de información y comunicación envuelven sus palabras acabamos desconfiando de lo que nos cuentan y finalmente los clasificamos como un producto más de ficción. Por otro, al ocultar la voz de los protagonistas directos de la realidad de la que se habla se está exonerando a los concausantes de la violencia que sobre ellos se ejerce. Finalmente, tratan de imponer su verdad a toda costa, pero no quedan libres de que los subalternos, en justa defensa, estampen en el rostro de sus legítimos dueños la violencia que ellos mismos han generado. A largo plazo nadie sabe a ciencia cierta qué puede ocurrir. La correlación de fuerzas en el tablero de juego del poder no es siempre la misma.

Cuando los funcionarios de los organismos internacionales encargados de contribuir a la paz mundial comparten los intereses de los violentos, nos encontramos una vez más, frente a otra ya cansina e insultante sentencia reductora de algún pueblo a la nada. La condena que se impone, en el caso del Sahara occidental, es la de los colaboradores de los cuatreros, gratuitamente hecha fuera de la ley (Resolución 1514 de la A. G. de las NN.UU., resoluciones 658, 690 y 1495 del Consejo de Seguridad) sin juicio previo, que condena a los saharauis a ser un grano en la arena en la hamada de la globalización.

El efecto de verdad que se persigue materializar entre el común de las gentes es que no existe un presente saharaui pujante y combativo en multitud de frentes. Por eso insisten, a pesar de las lacerantes críticas, también no saharauis, en lo errado de sus planteamientos. Siguen adelante porque sus pretensiones son las de hacernos caer en la trampa de que existen razones ‘históricas’, que combinadas con la esencia pragmática de sus postulados políticos acabaremos todos dando por legítimo el uso arbitrario e indiscriminado de la intimidación, que pasa a ser llamada solución consensuada del conflicto.

Afirman que “el largo y complejo problema del Sahara” es un problema insoluble, pero que con voluntad política podría resolverse. Como si durante los 17 años que dura el alto el fuego entre la RASD y Marruecos no hubiera existido la madura e inquebrantable voluntad política en el espacio del Sahara occidental, el exilio y el refugio en la hamada de alcanzar un futuro respetuoso con la libre expresión de las poblaciones en este escenario de conflicto de la ex colonia española, con la escrupulosa y limpia lectura, además, del Frente POLISARIO de los acuerdos al más alto nivel para alcanzar el referéndum pactado, con el fin de que se pueda, podamos todos, escribir sólo una línea en la historia de la humanidad con el alfabeto de la justicia y la tinta de la libre expresión de las voluntades, con la satisfacción de escribir nuevos versos de la madera con la lengua universal de la paz que es la que entendemos quienes verdaderamente la construimos.

Recordar. Hay que hacer recordar a cada instante que el referéndum pactado no responde a los arbitrarios deseos de autoafirmación de un ‘otro grupo étnico’ en detrimento de otros, ni a la imposición de una sola posible salida al único territorio africano pendiente de descolonizar con la independencia plena, pues en este heterogéneo mundo en donde cabemos todos existe un pequeño y amante lugar en donde es posible que la generosidad sea amplia e inteligente, aprendiendo y enseñando todos los días a sobreponerse al dolor del asesinato, sabiendo cómo mantener lazos fuera de sí mismos porque en ello les va la unión con los suyos, comprendiendo a carta cabal que recuperar la esperanza pasa por cobrar plena conciencia de que nos necesitamos. Así es como en la dinámica de la solidaridad internacional que mantenemos con los saharauis se intenta colar por la gatera el riesgo que supone dar falsas esperanzas al Polisario, esperanzas dadas por quienes pensamos que no era ético esperar que el Polisario aceptara la realidad política, la de Marruecos, claro; los saharauis, según esta lógica, no disponen de realidad política con la que ‘consensuar’ porque no conforman un Estado a imagen y semejanza de lo considerado como tal por occidente. Son un ‘grupo subalterno’ y en inferioridad de condiciones para ejercer la política en plano de igualdad, por tanto, si los estados que conforman el Consejo de Seguridad no suelen debatir los factores políticos, ¡cómo van a poder hacerlo los saharauis a través de sus instituciones! Pero el Consejo de Seguridad, como organismo autónomo, supuestamente ajeno a los intereses de cada Estado-nación, no tiene más remedio que tener en cuenta la realidad política para alcanzar resoluciones que no conculquen la legalidad internacional, queda por arte de magia transformado en el garante de la paz porque ejerce la patria potestad sobre los pueblos ‘menores de edad’ a los que no se les puede dejar de tutelar, precisamente porque ha de garantizarse la seguridad internacional. En este juego entre el ratón y el gato, lo que al final se nos mete por la gatera son ejércitos reales armados hasta los dientes que sustituyen a los factores políticos si bajamos la guardia. Por supuesto que la hegemonía no lo dice con esta claridad, porque el lenguaje del poder antidemocrático, si no es perverso, no es tal. El asunto, entonces, se expresa en términos como el que sigue: los potenciales factores políticos pueden ser, por ejemplo, el miedo al efecto desestabilizador de una acción coactiva, la seguridad de que reparar una injusticia 33 años después pueda reportar nuevas injusticias, o la renuencia a contribuir a la posible creación de un Estado fallido.

¿Es que sólo los saharauis saben que las opciones políticas del referéndum son tres: la independencia, la integración en el reino de Marruecos y la autonomía? El ex enviado personal del secretario general de Naciones Unidas para el Sahara occidental, Peter van Walsum, parece que no se ha enterado todavía. Quizá sea porque mientras ocupó el cargo no se ha contentado con expresar con absoluta libertad sus opiniones personales en la prensa, por mucho que el diario El País afirme lo contrario. Por mucho que le arropen los medios de comunicación diciendo que ha tenido que tirar la toalla. No, miren ustedes, la verdad es que el Secretario General de la O.N.U. no le ha renovado el mandato. Por supuesto que el máximo representante del POLISARIO le ha recusado, pero siendo políticamente miembro de un grupo ‘étnico’ menor de edad, la responsabilidad de la no permanencia en el cargo no recae sobre Mohamed Abdelaziz, sino sobre las declaraciones voceadas a los cuatro vientos por Walsum de que la solución menos laboriosa es la de que el Polisario pudiera contemplar una hipotética solución negociada que no fuera la independencia total.

Cuando quien media en un conflicto ofrece a una parte la ‘opción’ de claudicar sin razones razonables, afirmando que si en algún momento futuro el Polisario está dispuesto a examinar esta posibilidad, espero (...) que presente su propia propuesta global de autonomía, no puede hacer recaer la responsabilidad de agravar el bloqueo y de perpetuar el statu quo en quienes pudieran contribuir a crear un Estado fallido. Este argumento ya no es posible hacerlo real, ni en los territorios ocupados, ni en los campamentos de refugiados, ni entre el movimiento de solidaridad con el pueblo saharaui. Quienes confunden al pueblo con el Estado no se ha tomado la molestia de conocer la grandiosa y modesta aportación del Frente POLISARIO y del pueblo saharaui a la construcción de la democracia participada por un pueblo. Porque quien hace largo el esperar y complejiza los problemas políticos de tal forma que empuja a intentar hacerlos insolubles, muestra una actitud, en la actual situación poscolonial en la estamos, propia de un chiquillo consentido y malcriado al que hay que ayudar a descolonizarle la cabeza de la idea de que el antojo injustificado puede conseguirse por cualquier medio. Es sano contribuir a la paz internacional con el aprendizaje de ajustar la realidad a lo posible, pues las falsas esperanzas son fuente de frustraciones, impotencia y amargos sinsabores. De esta cuestión los saharauis son expertos maestros.

Porque hay que se claros cuando hay que tomar decisiones. El largo y complejo problema de la descolonización del Sahara occidental tiene planteadas ya soluciones realistas para la coexistencia pacífica. No son otras que las formuladas por el Frente POLISARIO que cuentan con un abrumador apoyo internacional, apoyo que no dispone la propuesta de una hipotética autonomía en un estado sin autonomías dentro del reino alauita.
Si algún día esta autonomía se impusiera, lo será por la vía de la violencia y la imposición antidemocrática. Pero en ningún caso porque reparar una injusticia traiga consigo más injusticia. Al contrario. Desde hace 33 años la RASD es un ejemplo vivo sobre uno de los pocos estados, a pesar de que las fuerzas hegemónicas actúan en su contra, más exitosos del siglo XX y de lo que llevamos del XXI.

¿No será que lo que está aumentando es la sensación de que cuanto más se acosa al pueblo saharaui más se acerca el futuro de la independencia? Si plantear la aceptación de la autonomía por los saharauis pasa por afirmar cosas como la plasmación de garantías sólidas, avaladas internacionalmente, de que en el futuro no se revoque el acuerdo constitucional pactado o de que, aduciendo razones de seguridad nacional, no se vayan socavando gradualmente derechos civiles como la libertad de expresión en Marruecos, es que todo está cambiando por momentos y que la comunidad internacional, si en ella incluimos las sociedades, apoyará con mayor razón y firmeza la lucha de liberación saharaui que, hoy por hoy estamos convencidos, no tiene todavía fecha de finalización, incluso aun después de la celebración del referéndum legalmente pactado.

Beatriz Martínez Ramírez
Socia del CAUM, Club de Amigos de la UNESCO de Madrid.
Alcalá de Henares, 4 de septiembre de 2008.

dijous, 4 de setembre de 2008

Els infants sahrauís han tornat als campaments de refugiats


Els 11 infants sahrauís acollits aquest estiu en famílies a l'Alt Penedès han tornat als campaments de refugiats situat al desert algerià de Tindouf. Durant uns dos mesos i mig, els nens i les nenes han participat en casals d'estiu, a cursos de natació, han passat diverses revisions mèdiques i han conviscut entre nosaltres.

L'atenció sanitària ha estat possible gràcies la col·laboració de pediatria del CAP de Vilafranca, la clínica dental DENTITEC, l'Hospital Comarcal Alt Penedès i l'Hospital Sant Joan de Déu entre d'altres. Cada dia han anat descobrint noves experiències que, si bé són habituals per la nostra societat, ells les han trobades extraordinàries donades les condicions extremes en què viuen als campaments de refugiats.

Els infants han marxat contents, esperant retrobar-se amb les seves famílies, amb la bossa i la motxilla plenes de bons records. El sentiment general de les famílies sobre l'experiència viscuda ha esta positiva. Alegria i emoció eren presents al comiat.

Els infants sahrauís han estat uns excel·lents ambaixadors de la República Àrab Sahrauí Democràtica. Durant la seva estada han participat en una xerrada sobre els drets humans als Sàhara Occidental i en una gran manifestació a Barcelona per demanar la situació que pateix el poble sahrauí i una denúncia sobre la impossibilitat de viure la seva infantesa en llibertat.

Les colònies a la comarca han estat organitzades per l'ACAPS Wilaya Alt Penedès i el Front Polisario, amb el suport dels ajuntaments de les poblacions que han acollit els infants.

Fotos del comiat dels infants sahrauís

http://picasaweb.google.es/ACAPS.WAP/ComiatDelsInfantsSahrauS

Notícia a RTV Vilafranca
http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/societat/17583-els-11-infants-sahrauis-que-han-estat-a-lalt-penedes-han-marxat-avui-cap-a-casa-seva.html


dimecres, 3 de setembre de 2008

Els infants sahrauís convidats especials al balcó de l’Ajuntament


Els infants sahrauís refugiats acollits en famílies a l’Alt Penedès han estat convidats al balcó de l’Ajuntament de Vilafranca per gaudir de la Festa Major dels Petits.
Els nens i nenes sahrauís normalment tornaven als campaments de refugiats just abans de la Festa Major de Vilafranca, després de conviure dos mesos d’estiu entre nosaltres. Enguany la programació dels vols xàrter ha possibilitat que els sahrauís penedesencs poguessin coincidir amb la Festa Major.
Els infants sahrauís han gaudit molt de la Festa Major, en especial la tronada del dia 29, les cercaviles i la Festa Major dels Petits. Alguns dels nens i nenes sahrauís també han participat a la Capta.

dimarts, 2 de setembre de 2008

Carta en resposta a l'editorial del setmanari El 3 de vuit publicat el 22 d'agost de 2008

Sr. Director, he llegit amb sorpresa i indignació, l’editorial del passat dia 22 d’agost, a la publicació que vostè dirigeix, (setmanari que jo tinc per coherent i seriós), titulat ”VACANCES DE SOMNI”.
La persona que l’ha escrit, segur que mai ha acollit cap nen/nena sahrauí, doncs no és la majoria els que venen dels camps de refugiats de Tindouf (Algèria), sinó, tots els infants acollits viuen en aquests campaments. És cert que tenen temperatures extremes, al juliol i l’agost, de dia, se superen els 50 graus. De pastures no n’hi ha, tot es sorra fina i seca. No viuen en zones empobrides, sinó pobres del tot.
Quan Algèria els hi va deixar el tros de desert, situat a les afores de Tindouf, allà no hi havia res, i van haver de muntar haimes i barraques fetes de tapia o fang, per tant interpreto que lo de “aigua corrent, supermercats, aire condicionat, etc. ”, és per fer una comparança amb poca gracia. La persona que no s’ha mogut d’un lloc, els seus coneixements son reduïts vers altres països o costums, això no vol dir que no tingui dret, si es possible, a conèixer altres realitats.
Els nens estan aquí, des de finals de juny a finals d’agost o principis de setembre, per tant, això es més d’un mes i mig, i no els “facturem” cap al Marroc (país enemic), sinó cap als campaments situats al desert de Tindouf (Algèria), carregats de roba, menjar, medicaments, diners, i altres coses, donades per les famílies acollidores.
És veritat que se’ls fan revisions mèdiques de tot tipus, costejades per la Seguretat Social. Per exemple, un nen va venir amb una perforació timpànica amb pèrdua auditiva, i després de ser examinat per l’otorrino del Hospital, li va donar dia i hora per l’operació, quan els altres nens ja havien marxat. La família acollidora es va preocupar de tot, al hospital, postoperatori, etc., i no va tornar als campaments fins l’estiu següent, durant aquest temps, va viure amb la família acollidora, anant a l’escola i fent vida normal.
No entenc què és el que pregunta el que va escriure l’editorial, quan diu “a quin preu?” “quin és el cost que han de pagar aquestes criatures?” No es deu referir a temes econòmics?, en quant a les pateres, si es que ve algú, son ben pocs, ja que si volen poden aconseguir el passaport espanyol, per ser ex-residents i descendents d’habitants del Sàhara Espanyol.
El que interpreto de l’editorial, es allò de “ojos que no ven.......”, o com diu un amic meu, quan algú no vol entrar amb raó, o entendre una cosa, “deixa que mori tonto”. Jo creia que feia una obra solidaria, a uns infants que per circumstancies que ells no tenen cap culpa, malviuen en una terra inhòspita, i amb poques possibilitats. Desprès de llegir l’editorial, dubto de si esta bé lo que faig (¿?)
Els nens estan contents d’estar aquí, però no tenen cap problema amb tornar als campaments, perquè allà hi tenen la seva verdadera família i amics. D’aquí se’n van ben alimentats, amb experiències i coneixements nous, que els hi podran servir per afrontar la dura vida als campaments.
Als infants i les famílies, se’ls pot visitar dues vegades l’any, al desembre i per Setmana Santa, amb avió fins a Tindouf, i els qui hi van, a més de queviures, els hi deixen medicaments, roba, diners, etc., per tant no marxen a finals d’agost i fins l’any que ve, com diu el columnista, sinó que hi ha un contacte personal i telefònic, durant tot l’any.
I l’últim comentari, “estem segurs que es aquesta la millor fórmula?”, jo crec que sí, o com a mínim no és dolenta, mentre els polítics no arreglin el conflicte. El més fàcil és no fer res, deixar-los allà, sense moure un dit, ¡que morin tontos!

LLUÍS LACRUZ
Un pare acollidor