dijous, 30 d’abril de 2009

Un paisatge aparentment inhòspit


Diuen que la bellesa de les coses està en els ulls de qui les contempla. Hi ha dues maneres de veure i contemplar les coses: observar-les de manera superficial o endinsar-s'hi i intentar sintonitzar amb la seva bellesa encara que sigui inapreciable a primera vista.

Els que hem estat als campaments sabem que la hamada és un dels deserts més durs i inhòspits del món. És sorprenent veure com enmig d'una zona tant inhòspita, d'uns campaments de refugiats on hi falten totes les necessitats bàsiques... cada gest, cada mirada, cada somriure... del poble sahrauí omplen els campaments d'una essència que brilla amb llum pròpia.

Si durant la nostra estada als campaments contemplem les coses a través dels cinc sentits, podem anar descobrint infinitat de petites coses que no sempre s'aprecïen a simple vista. És qüestió d'observar, estar atent i aprendre de tots i cadascun d'aquests petits detalls. Tot i tractar-se d'un campament de refugiats, hi podem trobar una gran quantitat d'encants que si hi anem amb la mentalitat oberta ens poden absorbir completament.

Podem contemplar a través de la vista els primers i últims raigs de llum del sol que al desert adquireixen una bellesa espectacular. És curiós com moltes vegades ens adonem de la importancia i la bellesa de les petites coses de la vida amb viatges com aquest. Les melfes de les dones sahrauís també adquireixen gran bellesa, melfes d'infinits colors, dibuixos i formes que per uns instants donen un aire fresc a la monocromia del desert que està present en tots i cadascun dels racons dels campaments. El cel estrellat, indescriptible en paraules, ens pot arribar a absorbir durant hores i hores per la seva impressionant bellesa.

Per mitjà del gust, podem tastar i gaudir cadascun dels tres tes, amarg, dolç i suau. Tres tes que no seran mai iguals. Cada membre de la família sahrauí prepara el te amb un estil propi i és curiós veure com el gust del te va variant segons qui el prepara. A través del tacte, podem experimentar com la henna es va integrant molt lentament en el contorn de les nostres mans. A través de l'olfacte, podem sentir una olor única i especial que caracteritza els campaments, i que viatja a través de cada carta. A quants ens ha passat que quan ens arriba una carta dels campaments, de seguida olorem el paper, tanquem els ulls i ens deixem portar per l'olor del desert...

A través de l'oïda, podem gaudir de les melodies i cançons que canten les famílies i els amics sahrauís. Cançons cantades amb el cor, amb el sentiment d'injustícia, cançons per un Sàhara lliure! I a través del cor podem gaudir d'uns vincles d'amistat amb un poble que ens acollirà amb els braços oberts.

En la memòria hi guardem els instants que volem conservar per a la posteritat. Tot depèn dels ulls en què es miri i com es miri. Per gaudir de tots aquests elements de bellesa als campaments... parla, escolta, observa, gaudeix, somriu, sent... però, sobretot, fes-ho tot amb el cor.

Marta Fos
ACAPS Wilaia Alt Penedès

dissabte, 25 d’abril de 2009

L'espai de lleure Acaps Wilaia Alt Penedès – Ujsario d'Smara ja és una realitat


L'ACAPS Wilaia Alt Penedès es va desplaçar als campaments de refugiats sahrauís per fer el seguiment del projecte de suport a les activitats de l'organització juvenil UJSARIO d'Smara.
Als campaments, la representació penedesenca es va reunir amb els joves de la UJSARIO d'Smara i van descubrir el nou espai de lleure ACAPS Wilaia Alt Penedès-UJSARIO d'Smara.
A finals del passat mes de desembre i inici de gener, els participants del projecte de neteja que va organitzar l'ACAPS Wilaia Alt Penedès, van netejar la zona dels voltants del Centre Juvenil de la UJSARIO d'Smara, que estava malmès per les pluges, en estat ruinós i ple de deixalles i material de tot tipus. En finalitzar la neteja, l'ACAPS Wilaia Alt Penedès va ajudar en la reconstrucció del nou espai, finançant les obres de construcció i la compra d'un generador per les activitats de la UJSARIO d'Smara.
Tres mesos més tard, l'espai ja és una realitat. Està integrat amb l'edifici del Centre Juvenil i està destinat a l'organització d'activitats de lleure destinades als infants i joves sahrauís.
El projecte ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Fotos de l'espai de lleure ACAPS Wilaia Alt Penedès - UJSARIO d'Smara

diumenge, 19 d’abril de 2009

Signes d'identitat, de socialització i de col·lectiu.


Fa pocs dies que he arribat d'un viatge als campaments de refugiats sahrauís (Tindouf). He viatjat quatre vegades als campaments i cada viatge ha estat una experiència nova, única i molt enriquidora a nivell personal. Cada vegada que la gent vinculada al poble sahrauí viatgem als campaments convivim en famílies sahrauís refugiades, amb l'hospitalitat, amb la seva cultura i els seus costums tan diferents dels nostres.

Tot i que les condicions de vida de la població sahrauí i especialment dels infants als campaments de refugiats són extremadament dures, amb moltes mancances pel que fa a les necessitats més bàsiques quan nosaltres hi viatgem, la famílies refugiades sahrauís en les que convivim ens acullen amb els braços oberts i amb una hospitalitat indescriptible en paraules.

El viatge de retorn és cansat. Tot és silenci i la gent està molt pensativa. Tant sols sortir dels campaments per iniciar el viatge de retorn, molts de nosaltres ja ens posem nerviosos al tornar a afagar el rellotge, començar a pensar en tot el que hem de fer aquí... i aquí arribem esgotats però encara tenim el Sàhara al cap.

Marxem carregats de collarets i amb braçalets que ens ha regalat la família i els amics sahrauís. En aquest viatge, un amic meu sahrauí m'ha regalat un dels braçalets negres com cada vegada que viatjo als campaments i m'ha dit “aquests braçalets són negres com la situació d'injustícia que està vivint el poble sahrauí. Les xapes incrustrades, en aquest cas platejades i daurades es combinen respresentant el poble sahrauí dividit en dos, el que malviu a l'exili i el que sofreix la repressió dels marroquins. Espero que arribi el dia en que te'n pugui regalar un amb el color de la llibertat i les incrustacions de justícia i pau.”

Tots els que d'una manera o altra estem vinculats amb el poble sahrauí portem els braçalets, anells i collarets, els lluim orgullosos i els exhibim, ens hi sentim molt identificats. Malgrat ser uns braçalets senzills són signes d'identitat, de socialització i de col·lectiu.

Un cop aquí, a tots ens ha passat alguna vegada de veure algú que no coneixem de res però en veure que també porta braçalets negres sahrauís, fem una altra cara i gairebé sempre entrem en conversa. Algú que si no hagués portat els braçalets, anells o collarets, molt probablement no haguéssim establert cap conversa.

Són braçalets fets amb el cor i això és molt més important que el millor braçalet d'or o diamants del món. Són senzills però la gent que els ha fet té un cor més gran que tots els deserts del món junts. A vegades les coses senzilles són les més extraordinaries i si a sobre t'ho regala algú que saps que ho fa amb el cor, encara és més extraordinari.

Marta Fos
ACAPS Wilaia Alt Penedès

dijous, 16 d’abril de 2009

Esclata una mina, fereix un jove sahrauí i es qüestiona l’ONU


La Columna dels 1000 ha acabat amb tragèdia. Una mina antipersona va explotar provocant quatre ferits. El ferit de major gravetat va ser Brahim Hosein Labeid, de 19 anys, que va patir l'amputació del peu dret i altres fractures. A la Columna dels 1000 hi participaven unes 2.500 persones. Manifestants i jovent sahrauí van reaccionar amb ràbia i excitació en veure l’exèrcit marroquí d’ocupació al mur. Si bé, els organitzadors van assegurar la zona de la manifestació i alertant del perill, alguns joves van sobrepassar el límit de seguretat i van entrar en una zona no senyalitzada on va succeir l’accident. La MINURSO no ha estat present a l’acte, al contrari de l’any passat.

La Columna dels 1000 és un acte reivindicatiu i de denúncia davant del “Mur de la vergonya”, organitzat pel col.lectiu Consciència Sahrauí aprofitant la presència de ciutadans espanyols i d’altres països que viatgen als campaments de refugiats, durant la Setmana Santa, per conviure amb famílies sahrauís.

El Marroc va aixecar el “Mur de la vergonya” en els anys 80 per repel.lir els atacs del Front Polisario. És una edificació d’uns 2.700 km que travessa el Sàhara Occidental i separa les famílies sahrauís que viuen en zona ocupada pel Marroc de les que van fugir als camps de refugiats de Tindouf. El Marroc va sembrar la zona amb mines de tot tipus, algunes d’elles de fabricació espanyola. Es calcula que hi ha entre cinc i set milions de mines.
Les mines causen sovint víctimes entre els pastors i altres sahrauís que es mouen a prop del mur. Les mines poden romandre actives durant més de 50 anys després de la fi d'un conflicte. Col.locar una mina pot costar 1,8 euros, però desactivar pot arribar a molt més: fins a 718 euros. Landmine Action, LMA, és una ONG que treballa per desminar el Sàhara Occidental, però caldria una implicació més activa, amb personal i recursos, de l’ONU i dels organismes internacionals.

El Marroc no ha signat el tractat internacional que prohibeix les bombes de raïm (molt perilloses i més mortíferes que les mines) ni ha subscrit la Convenció d'Ottawa de 1997, que prohibeix l'ús de mines antipersones. Rabat ha doblat el 2009 la seva despesa en defensa, en un regne on la seva població ha d'emigrar arriscant la seva vida en pasteres.

Coincidint amb un informe del Grupo de Estudios Estratégicos (GEES), es presenten les preguntes següents: Per què les autoritats marroquines no han lliurat a la MINURSO els mapes dels camps minats que han implantat en el mur? Sabent que el Sàhara Occidental es troba entre els països ‘TOP TEN’ amb més de 7 milions de mines, per què les Nacions Unides no han creat una oficina per a les activitats relatives a les mines en el Sàhara Occidental com les que té en altres parts del món? L’ONU té por que la creació d'una oficina vagi contra la voluntat dels governants marroquins? Per què l’ONU no pressiona als països que exporten mines al Marroc?

dimarts, 14 d’abril de 2009

Demanda d’ampliació urgent del mandat de la MINURSO a la protecció de la població civil sahrauí


A finals d'abril de 2009, el Consell de Seguretat tindrà en el seu ordre del dia la qüestió del Sàhara Occidental i la possible prolongació de la presència de la MINURSO en el territori, creada en virtut de la resolució 690 de 1991; aquestes forces de pau de l'ONU tenen per mandat principal de la consecució d'un referèndum d'autodeterminació al Sàhara Occidental i la vigilància de l'Alt el foc.

Però la MINURSO no té encomanda la protecció de la població civil sahrauí, encara que aquesta última és el blanc gairebé diari de la repressió, comesa per les forces marroquines d'ocupació que van envair el Sàhara Occidental el 1975.
La nostra demanda al Consell de Seguretat és molt simple: en espera de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació just i vinculant, és urgent estendre el mandat de la MINURSO a la protecció de la població civil sahrauí; fent els pertinents informes de les violacions dels drets humans que són perpetrades en el territori que aquesta Missió vigila.

Davant la situació de violència, de detencions arbitràries, de tortures, de processos injustos i sense garanties, de desaparicions, de deportacions cap al nord del Marroc, les forces de la MINURSO refusen intervenir per protegir la població sahrauí. Els responsables de la Missió s’excusen de no ser designats per escometre aquesta tasca, malgrat el fet que l'Organització de les Nacions Unides, es dedica a la protecció de les normes internacionals en matèria dels drets humans, com reflecteix l'informe del Secretari General de les Nacions Unides S/2005/648.

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès, d’acord amb la Coordinadora Estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara, cease-Sàhara, ens adherim a aquesta demanda urgent d'ampliació del mandat de la MINURSO a la protecció de la població civil sahrauí. Esperem que aquest punt de vital importància sigui debatut en la sessió d'abril que el Consell de Seguretat dedicarà a la qüestió del Sàhara Occidenal.

El poble sahrauí, que encara està pendent de gaudir del seu dret inalienable a l'autodeterminació i independència manifestat tantes vegades per l'ONU, no pot continuar sent tan violentament reprimit per les forces ocupants marroquins, en presència i davant la mirada impassible d'una Missió de pau de Nacions Unides.

divendres, 3 d’abril de 2009

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès organitza colònies per a infants sahrauís


L'ACAPS Wilaia Alt Penedès en col·laboració amb el Front Polisario organitzen a l'Alt Penedès unes noves colònies d'estiu per a infants sahrauís refugiats als campaments de Tindouf (Algèria) en el projecte Vacances en Pau. Com cada estiu, un nombre important d'infants sahrauís d'entre set i dotze anys s'acolliran en famílies catalanes durant els mesos de juliol i agost.

El projecte Vacances en Pau és un símbol de solidaritat amb els infants sahrauís i un clam per la pau, contra la injustícia i la guerra. Les colònies fan que els infants sahrauís tinguin la possibilitat de passar les vacances en un entorn i una societat molt diferent a la dels campaments de refugiats.

Els infants són els més afectats per les difícils condicions de vida dels campaments de refugiats, perquè no tenen cobertes les necessitats bàsiques per al seu bon creixement i desenvolupament personal. S'aprofita l'estada dels nens i nenes sahrauís per fer-los revisions mèdiques i intervencions sanitàries que als campaments de refugiats no es podrien dur a terme.

L'estada en famílies de la nostra comarca serà molt positiva per a tots els participants i és una manera més de fer efectiva la nostra solidaritat amb el poble sahrauí, que pateix un exili injust des de fa més de trenta anys. El projecte vol fomentar i impulsar l’apropament entre el poble sahrauí i el nostre país, així com donar suport polític al procés d’autodeterminació del poble sahrauí.

L´ACAPS Wilaia Alt Penedès preveu que vuit d’infants s'acullin en famílies penedesenques. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb l’organització al telèfon 699056215 en horari de tarda-vespre. El període de preinscripció és del 14 al 30 d’abril.