diumenge, 31 de maig de 2009

Exposició de fotografies dels projectes de l'ACAPS Wilaia Alt Penedès a l'IES Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès


L’ACAPS Wilaia Alt Penedès ha muntat una exposició de fotografies dels projectes de l'associació a l'IES Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès .

El títol de l’exposició es “ACAPS Wilaia Alt Penedès” i consta de quatre plafons explicatius dels projectes de l'associació: Vacances en Pau, Caravana Solidària d'Ajut Humanitari, el projecte Un àpat pels infants de les tarbies i el projecte pedagògic i d'intercanvi ACAPS-UJSARIO.

L'exposició s'ha pogut veure a l'IES Milà i Fontanals des del 23 d'abril dins les Jornades Culturals de l'IES i fins el 31 de maig

dimecres, 27 de maig de 2009

EL PÁJARO QUE TRAE BUENA SUERTE


El curtmetratge El pájaro que trae la buena suerte ha estat seleccionat com a finalista al Festival Actua d'Intermon Oxfam. Aquest any la temàtica del Festival és l'accés a l'educació.En el reportatge es pot veure com el Bubisher, el bibliobús pels infants sahrauís és ja una realitat als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf.

Podeu votar aquest curtmetratge a la web oficial del Festival, seleccionant el curtmetratge del Bubisher als campaments El pájaro que trae la buena suerte.

http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=2229


Per veure el reportatge
http://www.12meses12causas.com/#EL_PAJARO_QUE_TRAE_LA_BUENA_SUERTE.flv


Si vols saber més coses del Bubisher
http://www.bubisher.com/

dilluns, 25 de maig de 2009

DOCUMENTAL "EL RUMOR DE LA ARENA"



Estimados amigos:

Tenemos el placer de comunicarles la aparición en DVD del largometraje documental “EL RUMOR DE LA ARENA: El conflicto del Sáhara Occidental contado por sus protagonistas”, que fue estrenado la pasada primavera en nuestras pantallas con gran éxito de crítica y público.La película cuenta la historia de los Kouri, una familia saharaui separada por la invasión marroquí, y que ahora, gracias al programa de vuelos de Naciones Unidas, tiene la oportunidad de reencontrarse por unos días en los campos de refugiados de Tindouf. Mientras tanto, descubrimos la trágica historia del antiguo Sáhara Español y del pueblo saharaui, mediante los recuerdos de aquellos que la vivieron.

El documental se rodó tanto en los campamentos de Tindouf como en el propio Sáhara Occidental, y contiene entrevistas exclusivas a gente como el presidente de la RASD Mohamed Abdelaziz, el presidente de la Coordinadora Estatal de Asociaciones Solidarias con el Sáhara José Taboada, el escritor Javier Reverte, los periodistas Tomás Bárbulo (autor de “La historia prohibida del Sáhara Español”) o el marroquí Alí Lmrabet, Jaime Perote (el último militar español que salió del territorio), o políticos como Gaspar Llamazares o Josep Piqué, y a numerosos saharauis de a pie.

Esta edición incluye una pieza documental inédita titulada “SÁHARA: HACIA LA INTIFADA”, que trata, como indica su nombre, de la revuelta saharaui del año 2005. La pieza incluye entrevistas a militantes como Hamed Hamat, Brahim Noumría o Aminatou Haidar, antes y después de la Intifada, así como nuevo material audiovisual recogido por los activistas durante aquellos aciagos días.

La película puede comprarse desde el 6 de mayo en El Corte Inglés, la FNAC y tiendas especializadas, así como en la página web de Cameo Films (http://www.cameo.es/) o de DVD GO (http://www.dvdgo.com/).

Daniel Iriarte y Jesús Prieto; Directores del documental “El Rumor de la Arena”.
Font: Poemario por un Sáhara Libre

dimecres, 20 de maig de 2009

L'intifada. Mariem Hassan

Mariem Hassan és una de les veus més representatives de la música del Sàhara Occidental. La seva veu és un símbol de la lluita del poble sahrauí per la seva independència. Una de les seves cançons més emblemàtiques és La intifada, himne de la sublevació dels sahrauis contra els ocupants marroquins.


dilluns, 11 de maig de 2009

UNA GUITARRA PER AL SÀHARA


La discográfica independent Nube Negra organitza una recollida de guitarres elèctriques per al poble sahrauí. L’ACAPS Wilaia Alt Penedès hi dóna suport. El poble sahrauí porta més de tres dècades salvaguardant, a l'exili, un dels seus béns més preuats: la cultura. La situació entre les agrupacions de música tradicional travessa moments difícils davant la manca de guitarristes. La guitarra elèctrica, que en els anys setanta va substituir la tidinit, és amb el tebal l'instrument bàsic que acompanya la cançó, la dansa i la poesia en el concert tradicional.

En els campaments de la Hamada algeriana, on resisteixen més de 150.000 sahrauís, les guitarres elèctriques es poden comptar amb els dits d'una mà. Si fa 10 anys cada wilaia comptava amb sis o set guitarristes, avui en algunes no compten amb cap. Tampoc els joves poden muntar els seus grups de música moderna davant la dificultat per fer-se amb el preuat instrument.

Per això és urgent formar una nova generació de guitarristes que puguin fer més suportable la llarga espera en els confins del desert aportant energies renovades a aquesta lluita per recuperar la terra ocupada.
Nube Negra impulsa la campanya UNA GUITARRA PER AL SÀHARA. Si tens alguna guitarra, que descansa en el teu magatzem després de llargs anys de servei, i creus que en mans d'un sahrauí pot tornar a sonar amb força, nosaltres ens comprometem a posar a les seves mans.
Però no només els músics, també les institucions, els festivals de música, qualsevol organització relacionada amb la cultura o l'oci pot aportar aquesta guitarra que posarà música a les ànsies de llibertat del poble sahrauí.
En els campaments, el Ministeri de Cultura de la RASD organitzarà tallers per formar joves en les tècniques de guitarra sahrauí. Després, una vegada adquirits els coneixements bàsics del “haul”, tindran llibertat per orientar el seu toc pels camins que la seva inspiració els porti. Les guitarres seran personalitzades. Portaran el nom amb què el músic les bategi o el seu propi. En el cas de les institucions, el logotip lluirà amb ella. Així, si un dia un guitarrista sahrauí conquesta els escenaris del món se sabrà gràcies a qui ha estat.

Web de la campanya

divendres, 8 de maig de 2009

Actes de sensiblització a Vilafranca coincidint amb el Dia Internacional del Comerç Just

La Comissió de Solidaritat i Cooperació promou aquest comerç basat en un preu just, una retribució digna i el respecte pels drets humans i laborals.


La Comissió de Solidaritat i Cooperació promou per a la setmana de l’11 de maig dos actes per informar i sensibilitzar sobre el Comerç Just, una forma alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països rics del Nord i els països pobres del Sud del planeta. El Comerç Just té en compte valors ètics i mediambientals, davant dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional, i es basa en principis com aconseguir un preu just que cobreixi el cost de producció dels articles, una retribució digna pel treball, el respecte pels drets humans i laborals o l’eradicació de l’explotació infantil, entre d’altres.
Cafè-Tertúlia
El proper dimarts dia 12 de maig s’organitza un Cafè-Tertúlia sobre el Comerç Just, que anirà a càrrec d’Ernest Garró de SETEM i d’una representant de la botiga d’Intermón Oxfam de Vilanova i la Geltrú. La xerrada tindrà lloc al QUORUM cafeteria de Vilafranca a les 19,30 hores.
Cinelab
La segona de les convocatòries de la Comissió de Solidaritat i Cooperació és una sessió del Cinelab
que tindrà lloc el proper dissabte dia 16 de maig, a les 19 hores a l’Auditori del VINSEUM. Es projectarà Batalla en Seattle, que explica la dramàtica situació que va tenir lloc durant la trobada de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) a Seattle el 1999, quan desenes de milers de persones van assaltar els carrers en protesta contra la poderosa organització supranacional.

La Comissió de Solidaritat i Cooperació, que ha comptat amb el suport organitzatiu del Servei de Relacions Internacionals i Cooperació de l’Ajuntament de Vilafranca, té com a objectius sumar esforços, per contribuir a reduir les desigualtats entre països del Nord i del Sud, i sensibilitzar i mobilitzar els vilafraquins i vilafranquines per arribar a aconseguir un compromís solidari amb els altres pobles i cultures, que permeti avançar en la construcció d’un nou ordre internacional fonamentat en la justícia i el respecte mutu.