dimecres, 28 d’abril de 2010

“Los presos políticos saharauis en la Cárcel de Salé han abandonado la huelga de hambre tras 41 días.


No podemos olvidar que actualmente hay 51 presos políticos saharauis en cárceles marroquíes y otros 30 presos políticos secundaban la huelga de hambre del "Grupo de los 7".

Queremos manifestar nuestra solidaridad con los presos políticos saharauis que se encuentran en la cárcel de Salé, así como con todos los que se encuentran en el resto de la cárceles marroquíes y en el Sahara Occidental, y denunciamos que el Reino de Marruecos los mantenga encarcelados sin haber cometido ningún delito.

De igual modo, nos congratulamos de esta noticia y manifestamos que, por fin y gracias a estas medidas extremas y el apoyo de la solidaridad internacional, el Reino marroquí ha reconocido la ilegalidad de la detención al haber llegado a un acuerdo con los presos políticos del “Grupo de los 7”.

Instamos al Reino de Marruecos a que libere, de forma inmediata, a los presos políticos que se encuentran en las cárceles de Marruecos y del Sahara Occidental.

CAMPAÑA PRESOS POLITICOS SAHARAUIS

dimarts, 27 d’abril de 2010

La cercavila contra el racisme i el feixisme té un gran èxit de participació, però dues persones són detingudes


El passat diumenge 25 d'abril més de 400 persones van participar en una cercavila contra el racisme, per protestar contra l'acte que la feixista i racista Plataforma x Catalunya celebrava a Vilafranca del Penedès. La marxa va sortir a les 12:30 de la Plaça de la Vila, i després de recórrer els principals carrers de la vila, va dirigir-se cap a la zona esportiva, lloc on hi havia congregats els pocs més de 100 membres de la PxC, protegits per un ampli desplegament dels mossos d'esquadra. La cercavila va ser convocada per una vintena d’entitats, entre elles l’ACAPS Wilaia Alt Penedès.

Al final de la cercavila es va llegir un manifest de rebuig a l'acte de la PxC i un cop desconvocada els membres de PxC van començar a llençar pedres als manifestants, moment que els mossos van aprofitar per carregar desproporcionada i indiscriminadament contra les persones que estaven exercint el seu legítim dret de protesta. Aquests fets van acabar-se amb alguns dels manifestants lesionats.

Al cap d'unes hores els Mossos d'esquadra de paisà van detenir dues persones al centre de Vilafranca. A hores d'ara aquests manifestants segueixen en dependències policials, a l'espera de passar a disposició judicial. Els mossos els hi atribueixen la comissió d'un delicte de desordres públics i un altre d'atemptat a l'autoritat. Aquest dimarts passen a disposició judicial.

Dilluns a la tarda s'ha realitzat una concentració a la Plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès per reclamar la llibertat de les dues persones que continuen detingudes.

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès dóna suport a la Coordinadora Antirepressiva del Penedès quan manifesta:

+ Responsabilitzem als mossos dels incidents produïts, ja que la carrega policial va ser del tot gratuïta. La manifestació ja havia estat desconvocada i la gent estava abandonant els lloc dels fets. En lloc de seguir amb mesures de contenció, van decidir dispersar els manifestats a cops de porra i amb esprais lacrimògens.

+ Demanem la immediata posada en llibertat de les dues persones detingudes.

+ Considerem del tot il·legítim que les administracions tolerin la celebració d'actes feixista i xenòfoba, alterant la convivència de la vila.


dilluns, 26 d’abril de 2010

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès va participar a la diada de solidaritat de l’escola Pau Boada


El passat diumenge 25 d’abril al matí, l’ACAPS Wilaia Alt Penedès va participar a la diada de solidaritat de l’escola Pau Boada de Vilafranca.

La diada solidària consistia en una mostra d’entitats solidàries vilafranquines i un mercat d’intercanvi de roba, joguines i contes infantils.

Els infants i famílies que es van apropar a la parada de l’ACAPS Wilaia Alt Penedès van poder conèixer els projectes de l’associació i van conèxer la realitat dels infants sahrauís a través del conte “Infants sahrauís, infants refugiats “ de l’associació.

diumenge, 25 d’abril de 2010

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès organitza les colònies per infants sahrauís a l’Alt Pendès


L'ACAPS Wilaia Alt Penedès en col·laboració amb el Front Polisario organitza cada any a l’Alt Penedès les colònies d'estiu per a infants sahrauís refugiats dels campaments de Tindouf (Algèria) en el projecte Vacances en Pau.

Com cada estiu, un nombre important d'infants sahrauís d'entre set i dotze anys s'acolliran en famílies catalanes durant els mesos de juliol i agost.

El projecte Vacances en Pau és un símbol de solidaritat amb els infants sahrauís i un clam per la pau, contra la injustícia i la guerra. Les colònies fan que els infants sahrauís tinguin la possibilitat de passar les vacances en un entorn i una societat molt diferent a la dels campaments de refugiats. Els infants són els més afectats per les difícils condicions de vida dels campaments de refugiats, perquè no tenen cobertes les necessitats bàsiques per al seu bon creixement i desenvolupament personal. S'aprofita l'estada dels nens i nenes sahrauís per fer-los revisions mèdiques i intervencions sanitàries que als campaments de refugiats no es podrien dur a terme.

L'estada en famílies de catalanes és molt positiva per a tots els participants i és una manera més de fer efectiva la nostra solidaritat amb el poble sahrauí, que pateix un exili injust des de fa més de trenta anys. El projecte vol fomentar i impulsar l’apropament entre el poble sahrauí i el nostre país, així com donar suport polític al procés d’autodeterminació del poble sahrauí. El projecte de colònies compta amb el suport dels ajuntaments dels municipis que acullen infants.

Les famílies penedesenques interessades es poden posar-se en contacte amb l’organització al telèfon 699056215 en horari de tarda-vespre.

divendres, 23 d’abril de 2010

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès demana que es participi a la Cercavila contra el racisme i el feixisme.

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès se suma a la convocatòria de cercavila contra el racisme i el feixisme a Vilafranca i a enlloc. Diverses persones, entitats i organitzacions de Vilafranca ens hem estat reunint aquest dies per donar una resposta unitària a l'acte que el partit racista i xenòfob, Plataforma per Catalunya (PxC), celebrarà el proper diumenge 25 d'abril a Vilafranca del Penedès.
Les entitats signants fem una crida a participar de la cercavila convocada pel mateix diumenge 25, a dos quarts d'una, a la plaça de la Vila.
La PxC celebrarà a Vilafranca la diada del partit i desplaçarà amb autocar a la seva gent. L'acte el realitzaran a l'esplanada de l'aparcament de l'Auditori Municipal, a la zona esportiva. El franquista Josep Anglada serà l'encarregat d'il·luminar la concurrència amb el seu discurs feixista i xenòfob.
Disset entitats de la comarca subscrivim manifest de rebuig a l'acte que té programat Plataforma per Catalunya a Vilafranca. Les associacions i col·lectius convocants volem expressar la voluntat de treballar per fomentar una ciutadania oberta, plural i intercultural i entenen que la intervenció del polític ultradretà no ha de passar desapercebuda per al conjunt de la societat civil de la comarca. Per això demanen l’assistència del màxim de persones a la cercavila i a l'adhesió al manifest de rebuig a l'acte, perquè davant aquests fets no es pot ser indiferent.
ACAPS Wilaia Alt Penedès, AFABAR, Associació Cultural La Fornal, Associació de Donants de Sang de l'Alt Penedès, Assemblea de Joves-CAJEI Vilafranca, Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca, Ateneu Popular X, Col·lectiu per a una escola i una societat inclusiva, CUP de Vilafranca, Endavant Penedès, Entrepobles-Alt Penedès, Intersindical-CSC, La Llum del Nord, Vilafranca Sense Fronteres, Cornellà Sense Fronteres, Equalmón i Amics de Puerto Cabezas són les entitats que subscriuen el manifest titulat "Racisme ni a Vilafranca ni enlloc".

dijous, 22 d’abril de 2010

Llamamiento de los presos políticos saharauis en huelga de hambre en las cárceles marroquíes.

21/04/2010

A pesar de llevar más de 35 días en huelga de hambre, lo que más dolor nos produce es la depresión constante que sufren nuestras familias que esperan, cada día, tener noticias nuestras, saber de nosotros, con el temor de que podamos morir en cualquier momento. Somos presos políticos, reconocidos así por la comunidad internacional, y a pesar de eso, hemos padecido el encarcelamiento en repetidas ocasiones. Todos hemos llegado a una grave situación de salud que se empeora debido a la huelga de hambre que mantenemos.

Todo esto sucede ante los ojos del gobierno marroquí que mantiene su intransigencia a pesar del apoyo que estamos recibiendo incluso de organizaciones marroquíes de DD.HH. Las autoridades del gobierno invasor continúan con su política de silencio, de engaño y manipulación, manteniendo un bloqueo informativo ante los medios de comunicación internacionales para evitar que sea conocido esta flagrante violación de nuestros derechos.

Nuestra fuerza encuentra sustento en la solidaridad que recibimos especialmente de la sociedad española, apoyo que reconocemos sin titubear, a favor de la causa saharaui, así como la lucha constante del pueblo español por la defensa de los DD.HH. de nuestro pueblo en el Sáhara ocupado, apoyo que tuvo su máxima expresión con Aminatu Haidar y que estamos seguros seguirán teniendo todos los presos políticos saharauis que todavía permanecen enjaulados tras las rejas de la sinrazón impuesta por el gobierno marroquí.

Ali Salem Tamek, portavoz de los presos políticos en huelga de hambre A 21 de abril de 2010

dilluns, 19 d’abril de 2010

Llamamiento de Thawra Ali Salem Tamek

¡Papá, no dejaré de llamarte!

No me cansaré de gritar, ¡Liberad a mi padre! ¡Liberad a mi padre!

Mi padre, a quien amo, me trajo al mundo y me llamó “Thawra” (Revolución), para que esa palabra fuese la primera que yo oyese y a la que respondiese. Él quiso que yo fuese la semilla de una revolución que crece, que resiste, que permanece. Pero mi nombre no significa nada sin mi pueblo, porque mi pueblo es la revolución y la revolución, a mis ojos, es mi pueblo. Una está ligada al otro para dar amor, compasión, seguridad y paz porque, en este caso, la revolución no es sólo sangre y fuego, la revolución aquí es también la vida.

Papa, tú eres un símbolo para mí. Una fuente que me proporciona el sentimiento de pertenecer a mi pueblo. Me haces estar orgullosa de ambos, de mi pueblo y de ti. Por ello, yo les pido, ahora, mañana y siempre, a todos los hombres libres de este mundo, que se alcen para rescatar a este pueblo, noble como tú. A personas con nombres parecidos, gente revolucionaria, como lo eres tú, militantes que han preferido luchar por principios y asumir riesgos. Ellos dejaron su comodidad personal, su felicidad personal, para dedicar su bien más preciado a la causa del pueblo saharaui, para dar fe de la lucha de este pueblo entre todas las revoluciones del resto de naciones.

Las revoluciones nunca mueren porque las hacen los pueblos y los pueblos jamás olvidan. Las memorias colectivas de los pueblos mantienen vivas las historias y leyendas de sus hijos para inmortalizar sus nombres. Recordad las caravanas de seguidores que siguieron los pasos del Mártir El Wali Mustapha Sayed, y los que aún los siguen, y mañana habrá más aún. Por eso, padre mío, ¡no sientas temor! No dudes porque, desde que tú tomaste la decisión de luchar, ¡yo te miré y vi en ti un luchador tan valiente, fuerte y con coraje! Fuiste grande a mis ojos, un incansable luchador de la libertad que nunca desespera. Y, lo más importante, Papá, nunca te rindas a pesar de la debilidad y la enfermedad, a pesar de la muerte misma. Si la muerte ha de venir, Papá, ¡muere de pie! Porque tú has nacido para morir de pie. Tú me diste el nombre de la Revolución y su camino, así que, ten por seguro, Papá, que el sadismo y la arrogancia de los torturadores sólo ha conseguido que esté aún más decidida a continuar el camino que has elegido para mí, aunque me hayan privado de forma abusiva de crecer con mis compañeros saharauis y me hayan privado de mis abuelos y de mi patria. A pesar de todo esto, acepto y recibo absolutamente mi destino y el de mi pueblo.

¡Te quiero, Papá! De forma diferente a cómo otros niños aman a sus padres, porque yo sólo puedo vivir a través tuyo. Cuando escuché la noticia de tu detención junto con tus compañeros y tu presentación ante la justicia militar, me entró el pánico y tuve miedo, hasta el punto que me escondí en la esquina a llorar para aliviar mi corazón, a llorar mi soledad y mi nostalgia. Los dos estamos privados de nuestra patria, Papá, Yo vivo en el extranjero, como una extraña, y tú en la prisión del ocupante. Tus opiniones y tus ideas las tratan como extrañas, pero nunca te has rendido y has superado tus dudas, eligiendo el camino de una huelga de hambre indefinida, mientras yo estoy a punto de sucumbir a la desesperación.

Padre, yo sigo firme, mi amor a la vida me lleva hasta ti, y echarte de menos a cada momento me acerca más a ti. Y te puedo decir que es tan triste cuando los sentimientos de los adultos invaden mi juventud, cuando nosotros, los niños, nos comenzamos a preocupar por ti. ¿Qué si estoy preocupada por ti, padre mío? Si no lo estoy ahora, que estás en huelga de hambre, ¿cuándo lo voy a estar? Tú y tus camaradas estáis a punto de cumplir un mes de lucha hasta los límites de la muerte, en la batalla continua de la huelga de hambre.

Sí, lo confieso, tengo miedo. Estor terriblemente asustada y temo la tragedia y las malas noticias. ¡Y lloro por ello, Papá! ¡Y lloraré para que todo el mundo vea mis lágrimas y te prometo que no pararé de llorar hasta verte libre a ti y a tus compañeros! Hasta que tú y tus compañeros nos devolváis nuestra sonrisa. Danos nuestra sonrisa, que se convirtió en una esperanza y una aspiración que hemos perdido miles de veces en cada momento, en cada día de tu huelga de hambre

No me cansaré, Papá, de llorar en alto “Liberad a mi padre, liberad a todos los compañeros de mi padre,… y marchaos para no volver nunca. ¡Oh, vosotros, que habéis hecho nuestros días tan tristes y oscuros! ¡Oh, vosotros, que nos habéis convertido en huérfanos, nos habéis separado, alejado y apresado! ¿No estáis ya satisfechos con todos los crímenes que habéis cometido? Dejadnos en paz y no volváis nunca, para que podamos recuperar nuestra sonrisa, para que mi Papá pueda volver conmigo, para que las víctimas de las desapariciones forzadas, los presos y los refugiados puedan regresar.”

Thawra Ali Salem Tamek

*Fuente: Plataforma Universitaria de Apoyo al Sáhara (PUAS)

diumenge, 18 d’abril de 2010

DAJLA

Pequeña y blanca,
besas el mar

y resistes
eterna

el saqueo de los verdugos.

Me prohibieron
compartir contigo

mi niñez.
Y te perdiste

en el tiempo
como se perdió
mi infancia
en tu vientre.

Me dueles tanto
como el deseo
de encontrarte
y poderte decir:
Dajla,

ya eres libre
hijo tuyo soy.

Ali Salem Iselmu

dissabte, 17 d’abril de 2010

Racisme ni a Vilafranca, ni enlloc.


El proper 25 d'abril el partit d'ultradretà Plataforma per Catalunya (PxC), de Josep Anglada, té previst organitzar un acte al parc de St. Julià de Vilafranca del Penedès. Les associacions signants i les persones que ens acompanyen expressem la voluntat de treballar per fomentar una ciutadania oberta, plural i intercultural i entenem que la intervenció del polític ultradretà no ha de passar desapercebuda per al conjunt de la societat civil de la comarca. Per això us demanem que us adheriu a aquest manifest de rebuig a la provocació feixista. És intolerable que es posi en joc la convivència entre el veïnat per l’ambició política i els deliris racistes del franquista vigatà. És intolerable que es busquin culpabilitats en els immigrants per una crisi econòmica provocada per l’avarícia d’entitats financeres i empreses immobiliàries.

Gaudim de l’oportunitat històrica de conviure en una societat amb una creixent diversitat, cultural i religiosa, gràcies a la immigració. La immigració interpel·la la nostra societat en tots els seus àmbits posant a prova el seu model de convivència i cohesió. Sabem, però, que no és senzill reinventar una vila i tothom –escoles, associacions de veïns, entitats culturals, etc .- som conscients que aquests fràgils equilibris de convivència es posen en joc en contextos on els recursos, socials i econòmics, se’ns presenten com a escassos. Perquè coneixem els esforços que suposa conviure des de la diversitat i, sovint, des de la desigualtat, totes i tots hem de rebutjar que polítics oportunistes destrueixin les nostres aspiracions a viure, juntes i junts, unes relacions justes, respectuoses i enriquidores: apostem per establir mecanismes d’acollida i d’incorporació immediata i de ple dret de les persones immigrades. Defensem la Vilafranca intercultural, cohesionada des de la pluralitat, respectant els drets i deures de tothom, a través de l’acceptació i no de la negació tot assumint la diversitat cultural com un element enriquidor de tota la societat.

dijous, 15 d’abril de 2010

Concentració de suport als presos polítics sahrauís en vaga de fam

L’ACAPS (Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí), Resistència Sahrauí i la Delegació del Front Polisario a Catalunya, convoquen tot el moviment solidari amb el poble sahrauí a concentrar-se davant de la Generalitat de Catalunya (a la plaça de Sant Jaume de Barcelona), el proper dimecres 21 d’abril, a les 19h.

La concentració es farà per donar suport als més de 30 presos polítics sahrauís que fan vaga de fam a les presons marroquines des del passat 18 de març. Amb aquest acte es vol reclamar la llibertat de tots els presos polítics sahrauís, en especial dels que seran jutjats per un tribunal militar, enfrontant-se a una possible pena de mort. La situació és molt urgent perquè els presos polítics sahrauís duran la vaga de fam fins al final i cal un esforç per la nostra part.

El Marroc segueix torturant, empresonant arbitràriament i violant els Drets Humans dels sahrauís al Sàhara Occidental ocupat. La comunitat internacional continua fent oïdes sordes al que és una de les situacions més insostenibles del planeta pel que fa a la violació de drets humans. El Govern d'Espanya, una vegada més, no condemna al seu homòleg marroquí per les seves acyuacions, tot i que el Sàhara Occidental continua sent un territori que de dret hauria de ser administrat per Espanya fins que se celebri el referèndum d'autodeterminació del poble sahrauí que reconeix Nacions Unides.

dissabte, 10 d’abril de 2010

Aminatu Haidar, premi Jovellanos Resistència i Llibertat




L'activista saharaui Aminatu Haidar ha recollit a Palma el Premi Internacional Jovellanos Resistència i Llibertat, un nou guardó impulsat pels governs de les Balears i Astúries. Haidar va agrair la solidaritat internacional i va demanar al govern espanyol que intervingui per aconseguir la llibertat dels més de 50 presos polítics saharauis que encara hi ha a les presons marroquines.

Latituds - Refugiats al Sàhara

dilluns, 5 d’abril de 2010

RASD | República Àrab Sahrauí Democràtica

La República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) és la forma d'Estat que han escollit els sahrauís a l'exili, proclamada el 27 de febrer de 1976, quan el darrer representant de l'administració espanyola es retirà del territori. És membre de l'Organització per la Unitat Africana i està reconeguda per uns 80 països del món.

Avui encara no s'ha pogut organitzar el referèndum d'autodeterminació per la població sahrauí previst per Nacions Unides, per culpa del Govern marroquí, que ocupa il.legalment el territori, la passivitat de la potència colonial (que encara és Espanya) i la inoperància de la comunitat internacional.

dissabte, 3 d’abril de 2010

Situació dels defensors sahrauís dels drets humans i presos de consciència que estan en vaga de fam a la presó local de Salé (Marroc)


15è dia de la vaga de fam il·limitada
Salé / Marroc
01/04/2010

La vaga de fam iniciada pels presos polítics el 18 de març de 2010, està ara en el seu 15è dia. Això ha afectat greument a la seva situació mèdica i ofereix seriosos motius de preocupació. Actualment la seva situació està en una fase perillosa, que afectarà encara més la seva salut i, possiblement, podria posar en perill el seu benestar físic i les seves vides.

Les complicacions en la seva situació actual de salut són:

· Ali Salem Tamek: pateix dificultats per respirar, asma aguda que va requerir atenció mèdica ahir a la nit, ha vomitat diverses vegades i no pot moure's o caminar.

· Brahim Dahane: pateix forts dolors abdominals, pèrdua de la consciència ahir a la nit a les 3, que va necessitar assistència mèdica immediata i urgent, pateix paràlisi de la mà esquerra.

· Ahmed Nasiri: pateix dolor cardíac, palpitacions del cor fins 82/min, pressió arterial alta de 9 / 11, i d'altra banda pèrdua de mobilitat.

· Yahdih Ettarrouzi: pateix dolors cardíacs i intestinals.

· Rachid Sghayar: pateix dolor en les articulacions i té la pressió arterial baixa de 7 / 11.

divendres, 2 d’abril de 2010

El conflicte del Sàhara Occidental a l’Escola Intermunicipal del Penedès


En el marc de les Jornades Culturals 2010 de l’Escola Intermunicipal del Penedès es van organitzar activitats relacionades amb el poble sahrauí, amb l’objectiu de donar a conèixer entre l’alumnat del centre la realitat actual d’aquest poble.

El 3 de març es va programar una conferència sobre el conflicte del Sàhara Occidental, que va anar a càrrec de Mah Iahdih, Delegat del Front Polisari a Catalunya. El curtmetratge “Laila”, guanyador d’un GOYA i dirigit per Sílvia Munt, va donar una visió general de la precària situació en què viu la població sahrauí refugiada al desert de la Hamada (Algèria).

L’exposició fotogràfica “Infants sahrauís, infants refugiats”, cedida per l’ACAPS Wilaia Alt Penedès, sobre els campaments de refugiats sahrauís, va estar present durant la quinzena del 1 al 15 de març.

dijous, 1 d’abril de 2010

Respuesta a la petición presentada a la presidència del gobierno de España, el pasado 20 de febrero.

Petición:

Estimado Sr. /Sra.

Actualmente se está planteando firmar un acuerdo con el Reino de Marruecos, el llamado Estatuto Avanzado, que le otorga la condición de socio preferente de la Unión Europea.

No estoy de acuerdo con que se le conceda un estatus privilegiado a un país que no respeta los Derechos Humanos, que expolia los recursos naturales del Sahara Occidental, que más resoluciones de la ONU ha infringido y que actualmente sigue bloqueando el derecho del pueblo saharaui ha decidir sobre su futuro.

Por ello, le solicito que haga lo que esté en su mano para paralizar el Estatuto Avanzado hasta que Marruecos permita que se realice el Referéndum del Pueblo Saharaui.Se despide atentamente,

Un ciudadano que cree en los Derechos Humanos

Miquel Cartró Boada


Respuesta :
http://www.scribd.com/Respuesta-a-la-peticion-presentada-a-la-presidencia-del-gobierno-de-Espana-el-pasado-20-de-febrero/d/29297207

Comentario: Según la presidencia del gobierno de España, queda claro que su amigo necesario es Marruecos, que le da seguridad en el Sahel. Piensan que Marruecos evita el terrorismo? de donde eran alguns de los terroristas del 11M en Madrid? A quién se refiere, pues, a los saharauis? ¿Desde cuando necesitamos al delincuente para garantizar nuestra seguridad?

Revista SHUKRAN Nº26

SHUKRAN és una revista de notícies sobre el Sàhara elaborada per un variat grup de voluntaris. La revista pretén donar visibilitat a la causa del poble sahrauí perquè el major nombre de persones sàpiguen quina és la realitat de l'últim territori africà pendent de descolonització.